Adéu Manel

En l'article anterior s'ha escrit el cantó bo del cap de setmana i les grans coses que s'han fet però en realitat hi van passar més coses. Com ja deveu saber a hores d'ara el Manel Caro ens va deixar de la nit al dia, sense avisar. A part de ser una gran persona i activista del Rec també era pare. Pare d'un nen que farà vuit anys, ara al novembre, que acaba de començar la Unitat de Llops. Un pare a qui recordarem el seu somriure. Amb la mica de temps lliure que tenia encara es va posar a la Comissió de Mares i Pares de l'Agrupament ajudant amb el tema dels estatuts i la casa del Mestre.

Només ens queda dir que Igualada i l'Agrupament han perdut, i per suposat també la seva família, una gran persona, activa i alegre.

Núria, Oleguer i a tota la família ànims i endavant.

Una cançó dedicada a tu, Manel.

La vall del riu vermell

Trobarem a faltar el teu somriure;

dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,

però el record de la vall, on vas viure,

no l'esborra la pols del camí.

El teu front dur la llum de l'albada,

ja no el solquen dolors ni treballs,

i el vestit amarat de rosada

es vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,

mira el riu i la vall que has deixat

i aquest cor que ara guarda la pena,

tan amarga del teu comiat.